Entrevista
Pep Gimeno ‘Botifarra’: «La cançó popular està agradant molt a les generacions més joves»
Aquest dijous el cantant de Xàtiva presentarà ‘Ja ve l’aire’ al Cicle de Concerts de Centcelles de Constantí, amb entrada gratuïta
El cantant tradicional valencià Pep Gimeno és reconegut per la seva tasca de recopilació i preservació de la cultura musical valenciana.
Què és ‘Ja ve l’aire’?
«És el nom de l’últim disc que he publicat. Es tracta d’un treball dedicat a les dones, que tota la vida han fet la feina d’ensenyar a la gent les cançons, a més de cantar-les. La portada ha estat feta per una dona i hi col·laboren la Maria Arnal, la Judit Neddermann, la Noelia Llorens ‘Titana’, i la Carmen París».
Quines cançons recull, aquest treball?
«Cantem les cançons de l’època del cuplet, que és des de finals del segle XIX fins a primers del XX, i cants de faena, cants de batre i cants de bressol».
Tot aquest repertori estava recollit d’alguna manera o has hagut de fer una feina d’investigació i recopilació?
«He fet investigació, tal com he fet tota la vida. He anat a parlar amb la gent major, amb dones que m’han cantat, i després he fet els arranjaments per poder donar a conéixer aquestes cançons i fer-les més modernes. I la veritat és que pareix que a la gent li està agradant molt. I també a la gent més jove».
Així doncs, en aquest treball hi ha un doble valor, el de recuperació de la memòria cantada i l’acostament de tot aquest patrimoni musical a les generacions més joves, que segurament no el coneixien.
«Sí, l’any passat, per exemple, vam anar al Festardor al Port de Sagunt, on vam actuar per a dos o tres mil persones. El més major potser tindria vint-i-cinc anys, i tota la gent cantava les cançons noves. Cançons com La Malaguenya potser sí que són més conegudes, però les noves no tant, i estan agradant molt. L’altre dia també vam ser actuant a Vilanova i la Geltrú i també hi havia molts joves».
Què creus que té la cançó popular que sempre acaba connectant tant amb el públic?
«Agrada perquè és tradicional, del poble. També per les lletres. Fem les antigues, però també parlem del que està passant ara, igual que es feia a primers de segle: el que passava entonces, se cantava. Com que hi havia molta repressió, es cantava més que es parlava».
Parlem, doncs, del que està passant al País Valencià, amb aquesta voluntat de fer desaparéixer el valencià de l’espai públic i el retrocés del suport institucional a la cultura pròpia. Com vius tu aquest desmantellament cultural?
«Hem de lluitar. Si hi ha gent que no està de cara a eixes coses, el problema és d’ells. Nosaltres hem de defendre la nostra llengua i a la gent que ens ha ensenyat tot el que sabem. Tenim una masurca, que es diu la Masurca de l’Aixovar, que és un agraïment a tota la gent que m’ha ensenyat a mi».